Salvem la serra de Feixes – GLA LA LLACUNA

Grup Local d'Acció

Salvem la Serra de Feixes

Objectius

es postula per seguir les passes de l’antiga plataforma Salvem el Pulmó Verd de l’Anoia tot oposant-se a l’actual projecte de central eòlica Vuit anys després que la Generalitat revoqués l’autorització per la construcció d’una central eòlica als municipis d’Orpí, la Llacuna i Miralles, amb el decret 16/19 ha sorgit un projecte gairebé calcat a aquell. Una ‘resurrecció’ d’una iniciativa que va tenir una forta contestació social, sobretot al mateix poble d’Orpí i al veí de Carme mitjançant la plataforma Salvem el Pulmó Verd de l’Anoia. L’actual projecte Serra de Feixes són vuit aerogeneradors, set a la Llacuna i un a Orpí, en la mateixa zona que aquell projecte cancel·lat. Veieu Motius de l’oposició al projecte

d’implantació de les energies renovables que sigui participatiu, sostenible, respectuós amb els espais naturals, la biodiversitat, els paisatges, el patrimoni cultural i els espais agraris. Veieu Valors que fonamenten el Nou Model de Transició Energètica

Motius de l’oposició al projecte:

Els aerogeneradors i la subestació es volen instal·lar (en sòl forestal i en sòl de protecció d’interès paisatgístic) afectant els municipis de La Llacuna, Orpí i Santa Margarida de Montbui.

Es volen eixamplar els camins existents d’accés de fins a 6 i/o 10 metres així com la creació de nous vials de més 3 quilòmetres amb una amplada de rodament útil de 6 metres.

Creació de 7 quilòmetres de rases per al soterrament de les línies elèctriques d’alta tensió per a la interconnexió dels aerogeneradors i una línia d’evacuació de més de 5 quilòmetres fins a la subestació de Santa Margarida de Montbui.

Son 8 aerogeneradors de 197 metres d’alçada, 4 vegades més que l’aerogenerador actual de La Llacuna.

Per la proximitat al nucli de Rofes.

El perímetre que embolcalla la instal·lació en el seu conjunt afectarà 205 has.

La imatge que identifica Serra de Feixes associada a la muntanya de Montserrat com a rerefons es veurà alterada.

Afecta dues zones catalogades com a àrea d’interès d’espècies de fauna amenaçades. Les seves línies soterrades i àrees d’evacuació afecten una àrea vital de dues zones de cria d’àguila cuabarrada, mentre que la línia d’evacuació travessa tres torrents amb presència probable de cranc de riu autòcton sense oblidat l’afectació de l’avifauna com la presència del falcó, l’àguila marcenca la guatlla, el capsigrany i els quiròpters, espècies protegides a Catalunya on es qualifica el ratpenat com especialment vulnerable.

La línia d’evacuació passa per damunt de la riera de Carme que forma part de l’espai d’interès natural Sistema Prelitoral inclòs a Xarxa Natura 2000.

Malauradament, els Serveis Territorials a Catalunya Central del Departament de Territori i Sostenibilitat en data 16 de juliol de 2020, informen que pel que fa al patrimoni natural i la biodiversitat, informen a la Ponència que el parc és viable i indiquen els aspectes ambientals que s’hauran de tenir en compte en l’estudi d’impacte ambiental i proposen modificacions del projecte per mitigar els seus efectes, especialment sobre l’àrea vital de l’àguila cuabarrada.

El camí d’accés als aerogeneradors i l’accés a la subestació es troba a la cruïlla de l’element arquitectònic anomenat caseriu de Feixes, (conegut com la casa Alta) inventariat com patrimoni arqueològic per part del Departament de Cultura de la Generalitat

La línia d’evacuació passarà a 10 m. de l’antic jaciment camp de la Torra i podria afectar a jaciments arqueològics inventariats.

Hi ha una quarantena de barraques de pedra seca catalogades, que es veuran afectades pels vials d’accés als aerogeneradors

L’Ajuntament de La Llacuna en data de 13 de juliol de 2020 aporta un informe sobre la incompatibilitat urbanística per estar emplaçats, la majoria dels aerogeneradors en sòl forestal i en sòl de protecció d’interès paisatgístic.

Les conclusions de la Ponència d’acord amb l’informe de l’Ajuntament de La Llacuna són que és incompatible atès que la majoria d’aerogeneradors es situen en sòl forestal i en sòl de protecció d’interès paisatgístic.

L’Ajuntament d’Orpí en data 13 de juliol de 2020 aporta un informe desfavorable remarcant que alguns dels aerogeneradors, la subestació de Feixes així com la línia d’evacuació es situen en zones rural i forestal que no admeten aquest tipus d’instal·lació.

Les conclusions de la Ponència d’acord amb l’informe de l’Ajuntament d’Orpí estableix que caldrà replantejar la situació dels elements previstos demostrant que la implantació dels aerogeneradors no generarà moviments de terres incompatibles amb la zona afectada.

Pot afectar a explotacions agràries i al turisme rural.

No ha comptat amb la participació efectiva del territori.

El decret llei 16-2019 de 26 de novembre, “De mesures urgents per a l’emergència climàtica” fa que la participació dels Ajuntaments sigui anecdòtica.

Informa que la implantació de l’avantprojecte presentat és parcialment incompatible amb el planejament urbanístic vigent. Aquest pronunciament no garanteix que, en el marc del procés d’avaluació de l’impacte ambiental i de la tramitació del projecte, no puguin sorgir nous elements que puguin afectar la seva autorització.

De conformitat amb l’article 11.8 del Decret llei 16/2019, de 26 de novembre, l’empresa promotora disposa d’un termini de dos anys, a comptar des de la resposta a la consulta sobre la viabilitat de l’emplaçament, per presentar el projecte d’autorització del parc eòlic. En cas que transcorregut aquest termini no s’hagi presentat el projecte, s’ha d’efectuar novament la consulta prèvia.

Valors que fonamenten el Nou Model de Transició Energètica:

posant el control de la producció i distribució de l’energia en mans de l’administració catalana i de la ciutadania, reduint el pes de les multinacionals en el subministrament d’energies renovables

fomentant la participació de la ciutadania en la redacció dels instruments legislatius que regularan la transició energètica, donant veu i capacitat de decisió als ciutadans dels territoris afectats per la implantació de les grans centrals renovables i fomentant els projectes que impulsin el finançament a través de petits inversors locals

de manera que tots els ajuntaments i administracions apliquin els tipus impositius pertinents a les grans centrals de producció de renovables, en coherència amb els alts percentatges de beneficis econòmics que generen per a les empreses promotores

generant activitat econòmica local, creant ocupació i contribuint a combatre el despoblament de les àrees rurals

perquè la producció de renovables s’ha d’estendre de forma equitativa per tot el territori català i fomentar la proximitat de la producció als centres de consum

contemplant mesures de sostenibilitat durant tot el cicle de vida de les grans centrals de renovables, des dels materials per a produir les instal·lacions fins al reciclatge dels residus una vegada restin obsoletes

que permeti passar progressivament de l’estructura vertical actual (l’energia en mans de les multinacionals energètiques) a una estructura més horitzontal (basada en instal·lacions petites i mitjanes en mans de la ciutadania).

controlant els preus de l’energia i evitant que la pobresa energètica pugui afectar qualsevol segment social

evitant que s’eliminin superfícies de conreu per a dedicar-les a la producció d’energia

que configuren la nostra identitat col·lectiva

Activitats

Per tal d’aconseguir els objectius del Grup de treball es podrà:

Sol·licitar informació en temps i forma a les administracions públiques i altres organismes responsables
Informar a la població del municipi sobre la situació del projecte
Activar campanyes i buscar suport de les entitats del poble
Coordinar l’activitat amb la coordinadora Preservem l’Anoia
Impulsar un estudi sobre la viabilitat d’una Comunitat energètica local al municipi

Coordinació

El Grup de treball Serra de Feixes forma part de La Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa que aplega més de 90 plataformes de tot el país
El Grup de treball Serra de Feixes es coordina amb Preservem l’Anoia. Preservem l’Anoia (www.preservemlanoia.cat) es una coordinadora que neix de la confluència de diversos col·lectius i plataformes veïnals que vetllen per una planificació ordenada de les energies renovables a la comarca de l’Anoia.

Actualment, ens trobem amb l’amenaça de la instal·lació de 865 hectàrees de plaques fotovoltaiques i de 135 aerogeneradors nous de 200 metres d’altura (més els 105 que ja tenim en funcionament), aglutinats en 54 projectes. Una xifra absolutament desmesurada tenint en compte les dimensions i nombre de població de la nostra comarca.